No has de voler que justifiqui el mal
que tu, cruel, provoques al meu cor.
Fereix-me, no amb els ulls sinó amb els mots
fent us del teu poder, i no de l’art.
Parla d’amor on sigui però amb mi
s’abstinguin de mirar els teus ulls un altre:
perquè ferir-me, ardida, quan exhaustes
les forces són i no hi puc resistir?
T’excuso així: “El meu amor sap bé
que el teu preciós mirar em fou enemic,
i ara desvia el mal molt lluny de mi
clavant el dard llençat en altre indret.”
No ho has de fer, car sóc prest a morir,
mata’m mirant-me i lliura’m del patir.
CXXXIX
O! call not me to justify the wrong
That thy unkindness lays upon my heart;
Wound me not with thine eye, but with thy tongue:
Use power with power, and slay me not by art,
Tell me thou lov’st elsewhere; but in my sight,
Dear heart, forbear to glance thine eye aside:
What need’st thou wound with cunning, when thy might
Is more than my o’erpressed defence can bide?
Let me excuse thee: ah! my love well knows
Her pretty looks have been mine enemies;
And therefore from my face she turns my foes,
That they elsewhere might dart their injuries:
Yet do not so; but since I am near slain,
Kill me outright with looks, and rid my pain.
obstinacions 