Pregària

I, de sobte, la nit
ve per trencar el silenci dels amants,
per aturar el deliri dels poetes,
per confirmar les pors més arrelades,
per fer oblidar el sentit de les banderes.
En la nit ens fem vells i és en la nit que ens criden
vells companys de viatge que es van morir fa temps,
des del fons d’una música
que crèiem oblidada
al calaix dels anhels.
En la nit es fan lànguids els sospirs
i es fan breus les paraules, i el que escrius
recupera el sentit d’una pregària.

A tall d'homenatge a Saramago

Poema propi inclòs a “Una ombra perplexa”, Bubok 2015

Anuncis

Quatre poemes breus amb mar de fons

Cal·ligrafia

Còdols, no arena,
a la vora del mar.
Breus les onades
marquen cal·ligrafies
al damunt d’un cos ert.

Guaita

Mires el mar
per si arriba la mort
solcant les aigües.

DSCF5191

Litorals

Amb dits sol·lícits
traçaves litorals,
platges discretes.

Cants

Salpen les barques
perseguint horitzons.
Els mariners
no recorden els cants
amb què la mort els tempta.

poemes del Segon Quadern de brevetats, inclòs a Una Ombra Perplexa, Antoni Casals i Pascual, Bubok 2015

La fotografia és pròpia, Un capvespre rúfol al nord de Madeira