Nàufrag i amant (un poema d’un projecte en curs)

L’amant, distret, pren mesura al naufragi

que es va instal·lant al racó dels silencis.

Als ulls només una mirada esquiva

i un fred que es perd al trencadís del vespre.

L’abrandament, que va morir fa segles,

ara un record llunyà, d’una altra vida

d’eternitats i desitjos, projectes

que es van morir, tan sols fràgil desferra.

L’amant no sap si el futur és un altre,

si aquest present angoixat persevera.

Distret, recompta vaixells que es van perdre

als oceans en breus nits de tempesta.

Amant i nàufrag, poema d’Antoni Casals i Pascual, inclòs en un projecte que encara no té títol

la fotografia està extreta de 1000imagens.com, l’autor n’és Jorge Casanova

Anuncis