Temps, de Pere Rovira

Fa quasi una hora que has marxat. Encara tinc la teva suor als dits, més densa a l’índex, amb regust de gin i de rovell de clau. No em vull moure del llit. El sol es clava a la finestra i endevino l’esplèndid dia de setembre. Caminar pels carrers i recrear-me en uns ulls foscos o en una esquena airosa, comprar tabac, perdre una estona en una llibreria, seure en una terrassa i beure lentament l’aperitiu, dinar bé, llegir el diari… viure un dia de vacances de tu, ser com quasi tots per unes hores, potser seria agradable, però no em vull moure del llit fins que tornis, ja fosc, et despullis, t’estiris vora meu i tot sigui al seu lloc com fa una hora, abans que marxessis.

poema TEMPS, del poemari Distàncies (Premi Vicent Andrés Estellés 1981), dins Pere Rovira POESIA 1979-2004

la fotografia és de Rosa Maria Borges

Ofici de nit (de Marc Granell)

Tant de passejar els carrers
et fan mal les cames
i et sembla la ciutat un món sense mar.
Omples els teus ulls, en la nit,
d’anònims silencis
d’ulls estranys,
d’humitat els teus llavis
deserts.
Mai no has sabut saber el teu cos.
I d’estona en estona, l’home
para el seu cotxe en el costat
i hi puges
tot el fem que has pogut recollir,
en bossetes de plàstic nu,
a les voreres,
per a vendre’l de matinada
quan, com sempre,
plou.

Marc Granell: Ofici de nit, dins Llarg camí llarg (1977), Premi Vicent Andrés Estellés 1976

El principi després de la fi

Els homes que quedaven,
els qui no van morir d’aquelles plagues,
no van abandonar aquells déus
que havien fabricat les seves mans
i van continuar adorant dimonis
i els ídols d’or, de plata, de bronze, pedra i fusta,
i fins i tot de fràgil fang efímer,
incapaços de veure-hi i de sentir-hi,
de poder caminar.

Jordi Julià: El principi després de la fi, dins Principi de Plaer, ed. 3 i 4 -premi V.A.Estellés 2006