Breu i tardana crònica de la presentació de “No ploris per Creüsa, Enees”

Breu i tardana crònica de la presentació de “No ploris per Creüsa, Enees”.

Anuncis

Breu i tardana crònica de la presentació de “No ploris per Creüsa, Enees”

Parlant de la crònica de la presentació de “No ploris per Creüsa, Eneees”

Bloc de l'Antoni Casals i Pascual

Tampoc no es podrà dir que sigui això una crònica sinó més aviat un recull d’impressions. La primera, el retrobar-me amb els nervis de la presentació d’un llibre propi. Crec -bé, no ho crec, ho sé!- que des de “La mirada de la gàrgola” no n’havia presentat cap. Dels meus, vull dir. Des del 2007 he publicat almenys un llibre cada any i sempre m’ha semblat que no es pot abusar del personal, sobre tot dels amics i les persones de bona voluntat que compren els llibres que un escriu, posant-los en la tessitura d’haver d’anar a presentacions de poesia… Però amb aquest llibre, per algun motiu que segurament te a veure amb la seva gestació i com m’ha estat difícil decidir publicar-lo, m’he trobat amb la necessitat de fer-ne una presentació més formal.

També m’he retrobat amb un altre tipus de nervis: vindrà algú a la presentació? Et passes…

View original post 451 more words

Un record de Carcassona

DSCF2402
Hem passejat com temps enrere ho fèiem
pels carrers de ciutats dipositàries
d’estranys records de foc i de carnatge.
Avui però, les ciutats més antigues
només són llocs on és el guany més fàcil
i el pas del temps excusa per la venda
dels crits absents a tants llibres d’història.
Hem caminat i hem vist com les muralles
s’han convertit en signe de l’absència.
No hi ha passats millors, només fantasmes
que s’han quedat presos dins les estances
mirant, distants, les nostres caminades.

Carcassona, desembre 2010

poema inclòs al recull L’hivern a la memòria, del meu llibre NO PLORIS PER CREÜSA, ENEES, Ed. Neopàtria juny 2015