M’entretinc (un poema de Santi Borrell)

m’entretinc amb la música el mar la finestra
l’avió el paisatge la ciutat

m’entretinc amb la foscor la fàbrica els crits
la fatiga les monedes el dolor

m’entretinc amb els núvols els ocells el vent
les muntanyes els somnis

m’entretinc amb les pedres la mort el mirall
els vidres les dones les flors la il·lusió

m’entretinc amb la rialla els altres el dimecres
la roba el fum la festa la plaça l’any

m’entretinc amb les fulles la nit la publicitat
els diaris la guerra la fam tu

m’entretinc amb les arbres les paraules la llum
la font els camins els éssers tot

 extret del poemari “Els dies a les mans”, de Santi Borrell, Edicions de Pedra (2010)
la fotografia és d’Antònia Llunell

Geografia, un poema de Santi Borell

La bellesa,
la llum damunt la terra,
el domini de l’aire,
l’expressió d’un nen,
la música de les fonts,
la pluja damunt les pedres,
els núvols damunt els arbres,
la muntanya baixant pel riu,
el mar nodrint la terra
i tu, dictant el temps.

poema extret del llibre Els dies a les mans, de Santi Borrell Giró, Edicions de Pedra, 2010
la fotografia és pròpia: Trabucador