Un sonet cap per avall de Joan Brossa

Tinc a casa exemplars dels tres primers números de la revista Reduccions, publicats l’any 1977 i comprats (ho sé perquè sovint apunto la data de compra dels llibres a la primera pàgina) aquell mateix any, l’any dels meus 18. Ara feia temps que no els feia cas i en reobrir-los he retrobat alguns poemes de poetes importants de la nostra llengua: des de Martí i Pol a Comadira, passant per Segimon Serrallonga, Pere Gomila, Maria Mercè Marçal, Josep Piera, entre d’altes. Al número 1 hi ha quatre sonets de Joan Brossa. Transcric aquí un sonet “capgirat” la relectura del qual m’ha fet somriure.

DE SOBRETAULA

Joan, ets una mica orgulloset.
Digues: per què capgires el sonet?
No em diràs que llegir-lo així t’agrada?

Això és fer del vespre matinada
o, un caminal que és ample, fer-lo estret.
Però vinc i agafa’m del bracet.

No vull lluitar contra tu, em semblaria
cosa fosca i injusta. Crec, Joan,
que ets una mica orgulloset, i quan
t’entestes que la nit es torna dia

et dono el nom de rei amb simpatia
i et recordo el que dèiem tot dinant:
a aquest aspecte teu altisonant,
vull que li escriguis, sents?, una elegia.

Rotacions, de Pere Roca Lloret. Descobrint un autor procedent de la boira.

De vegades un fa grans descobertes a partir de petites casualitats. Ara fa uns dies em van regalar un llibre, un recull de poemes d’un autor osonenc, Pere Roca, vinculat també a Tarragona per raons d’estudis, i al qual una mort prematura va evitar sense cap mena de dubte la projecció d’una més que probable i significativa carrera literària. El llibre, prologat pel bon amic Tomàs Camacho Molina, alma mater de la Mostra Oberta de poesia d’Alcanar, de la que ja se’n duen sis edicions, i que va compartir amb Pere Roca Lloret el fet de ser “dos osonencs emboirats i interiors que es trobaven en un lloc marítim i lluminós”   va ser editat l’any 2001 a Tarragona pels Cuadernos de la Perra Gorda i reuneix bona part de la producció no publicada de l’autor, aplegada i seleccionada per José Alberto Alfonso.

No sé si, hores d’ara, és o no fàcil de trobar exemplars d’aquesta edició. Tal i com són les coses en poesia, el més probable és que els exemplars sobrers faci temps que hagin estat reconvertits en pasta de paper. En tot cas, des de la forçosa varietat d’estils i corrents que van influir en l’autor i  es fan evidents al llibre, i que fan que no es pugui parlar d’un poemari compacte, es tracta d’una lectura molt recomanable per als amants de la poesia que no hagin encasellat els seus gustos (cosa relativament freqüent entre la lletraferidura nostrada) i ens permet descobrir una veu, per a mi desconeguda que mereix ser projectada encara que sigui des de la modèstia d’aquestes línies.

Deixo aquí una mostra amb dos poemes del llibre Rotacions

La il·lusió
rellisca potser
com les llàgrimes
aturades, nues, amb les mans.
Llarg plor d’uns ulls
esquerps a guanyar-se cap encant.

***

Em gronxo, amb cos
esveradís, pel lliscar
ingràvid de la broca nua,
trenc de l’instant
-cap a les golfes de marcs caducs-
en precisos degotalls de demà.

Rotacions, de Pere Roca Lloret, Cuadernos de La Perra Gorda, Tarragona 2001