Sobre l’educació, paraules de Plutarc

Bé prou que és venerable la glòria, però incerta. La bellesa és cobejable, però el seu temps exigu. La salut és preada, però mudable. El vigor envejable, però exposat a l’assalt de la malaltia i la vellesa. Tot comptat, si algú es vanta de la força física, sàpiga que el seu parer és ben errat, car, ¿com pot la vigoria humana depassar la força dels altres animals? Vull dir, posem per cas, la dels elefants, els braus i els lleons.

L’educació és l’únic tret immortal i diví que hi ha en nosaltres. Dos són els elements primordials en la naturalesa humana: la ment i la raó. La ment és el principi rector de la raó, i la raó és supeditada a la ment, invulnerable als assalts de fortuna, sostreta a la delació, inviolada per la malaltia, indemne a la vellesa. Car la ment és l’únic que es rejoveneix amb el pas dels anys; el temps, que ho lleva tot, dóna el coneixement a la vellesa. I encara, la guerra tot ho arrossega i tot s’ho enduu com un torrent, però hi ha una sola cosa que no pot prendre, i és l’educació.

 

Plutarc, “Sobre l’educació dels infants”, dins Escrits d’Ètica Pràctica (Moràlia),

traducció d’Àngel Martin, Fundació Bernat Metge, 2013

Anuncis

Titelles, la meva col·laboració al Projecte Àgatha

ART POÈTICA

El més probable, doncs, és que no hi hagi

titelles als teus somnis, si t’és donat somniar.

I en canvi els teus silencis contraposen

el món distant on vius

amb altres realitats que se’ns amaguen.

Algun  dia potser podrem entendre

si és que aquest fred que observem i la distància

des d’on sembla que ens mires és real

o bé si, pel contrari, és un miratge

que ens hem creat per compensar tanta ignorància.

la fotografia és meva, feta amb Blackberry: Finestra amb ulls al carrer Montcada

El projecte Àgatha pretén sensibilitzar i trencar el silenci que envolta les persones amb autisme:  https://ca-es.facebook.com/projecte.agatha

“Els imperis implícits”, el meu nou llibre

Bloc de l'Antoni Casals i Pascual

  Acabo de veure la llarga temporada que fa que no publico cap entrada en aquest bloc. I no és que m’hagi prodigat gaire en els altres que “mantinc”, per dir-ho d’alguna manera.
La veritat és que aquest 2013 ha estat un any emocionalment i professionalment complicat per a mi. la impossibilitat ètica de seguir en càrrecs de direcció o gestió en l’àmbit sanitari m’ha portat a recuperar la meva vida professional com a metge, ara en l’àmbits de la geriatria i dels malalts crònics. Certament, molt més gratificant que haver de compartir decisions que comporten el progressiu desmantellament del sistema de salut del nostre país.
En paral·lel, i no us sabria justificar per què, la meva activitat, diguem-ne cultural o literària ha sofert una davallada més que considerable. Tant, que m’ha costat gairebé un any revisar i acabar de posar “en òrbita” un recull de poemes que…

View original post 160 more words