Rosa, pura contradicció,
desig de no ser el somni de ningú,
sota tantes parpelles
Rilke
T’has punxat amb la rosa i t’has perdut,
navegant de mil inquietdus,
fins atènyer aquest port on és difícil
la mort.
I t’escrius l’epitafi i et capbusses
en el mar de parpelles d’una rosa,
dins els somnis volubles de ningú.
Dels versos de la tomba, me n’arriba
un laberint de marbre i el desig
d’un vast itinerari interior
que em porta fins aquí, fins a la teva
manera de tornar.
¿Som, en el somni, res, si et requerim?
Jacint Sala, poema Parpelles , dins LA VISITA,
XXXVI Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó de la Vila de Vallirana 2011
la fotografia és pròpia (feta amb mòbil: Una finestra romana, octubre 2011)
obstinacions 