Un poema de Carles Camps Mundó

Recordant Màrius Torres

Quan totes aquestes idees
de mort i malaltia em baixen
del cervell a la boca,
¡quina amargor de noms a la saliva!
¡Quina amargura!

No, no t’acostis als meus versos.
¡No te m’acostis!
Apartat de la podridura.
¿No ho notes?
Em put la veu.

Poema extret de La mort i la paraula, de Carles Camps Mundó, Premi Carles Riba 2009, Edicions Proa 2010

Fotografia de Paulo Gato (1000imagens.com)

Anuncis

… el ganivet de l’ànsia (paraules de Carles Camps Mundó)

 

https://i1.wp.com/www.digitaldrawn.nl/bomen/groot/b005.jpg

Per entre la nuesa dels pollancres, so fred de campana.

Clavat molt fondo, el ganivet de l’ànsia.

Potser la mort encara em persegueix per dintre.

 

poema extret de La mort i la paraula, de Carles Camps Mundó,

premi Carles Riba 2009, ed. Proa 2010

fotografia extreta de http://www.digitaldrawn.nl/