Obstinacions

Un es podria demanar cent mil vegades el perquè de les coses. Perquè anem obrint i tancant espais, perquè en mantenim uns i en deixem morir uns altres. Perquè, de sobte allò que semblava més senzill no acaba de donar sortida a alguna voluntat primigènia en la presa de decisions.
Ara hi ha, abans que cap altra cosa, la necessitat. Però, quina necessitat? La necessitat de separar facetes de la pròpia existència que tenen una cabuda incòmoda allà on eren allotjades.
Per això i, sobre tot per qüestions que tenen més a veure amb l’estètica que no pas amb l’ètica tornem a antics indrets. Encara que ho fem amb roba nova, amb continent nou.
Però amb les mateixes intencions.
Obstinacions serà l’indret, el lloc on a partir d’ara es dipositaran molts dels neguits, bàsicament els que poden tenir una traducció en forma literària, si m’és permesa la gosadia de parlar així. Per tant serà un racó essencialment de poesia. No sé si és un pas endavant o un pas enrere. Per aquí hi desfilaran, per bé o per mal coses meves, publicades i inèdites i coses que, m’agradin o no, em pot semblar interessant que siguin llegides, procedents del rebost d’altres poetes o autors.
Si aquest espai que avui s’enceta té la sort de ser visitat per algú i si aquest algú arriba a percebre només una minúscula porció de la dedicació i el sentiment -passeu-me el mot, si us plau- amb què ha estat edificat ja ens donarem per satisfets.

Anuncis