Al capdavall, la mort és el dolor dels altres,
la llàgrima furtiva dels qui, amb fred, entrecreuen
mirades que contenen desesperances gèlides
o ràbia, molta ràbia per l’absència obligada.
La mort és, sobre tot, el dolor dels qui queden,
i el record de les hores amables, de l’esforç
compartit, de les lluites -les lluites que sabem
que no s’acaben mai al final de la lluita.
La mort no és el final de l’amor ni dels somnis
ni un trànsit a camins d’estrelles perdurables.
La mort no és l’avinguda de xiprers que es dibuixen
La mort no és l’avinguda de xiprers que es dibuixen
sota un cel tardoral que desperta tendreses.
Si ara vetllem la nit és per si en ella esclata,
al record dels amics, un incendi de llàgrimes.
obstinacions 