Quan ja siguis molt vella, de nit, llegint un llibre,
sola a casa, sentint els udols afamats
del gran fred, en uns versos potser trobaràs
quasi vius el record i el perfum d’aquests dies:
l’aroma d’un til·ler florit, sota la pluja
del juliol de Farrera, tan alt, que sembla el maig,
i una olor d’alegria, rebolcant-se pels prats,
i de quietud verda, i d’aigua que fa música.
Veuràs anys estripats, grisosos, fantasmals
com els parracs de boira que fugen al capvespre,
i, al mig, brillant encara, la llum de primavera
del nostre estiu aquí; no te l’apagaran
la por ni la tristesa, i aniràs a dormir
somrient a les ombres. I dormiràs amb mi.
Quan ja siguis molt vella,
de Pere Rovira, dins Contra la mort, ed. Proa 2011
la fotografia és pròpia (Posta de Sol al Matarranya, agost 2011)
obstinacions 