Quan ja siguis molt vella, de Pere Rovira

DSCF2829

Quan ja siguis molt vella, de nit, llegint un llibre,

sola a casa, sentint els udols afamats

del gran fred, en uns versos potser trobaràs

quasi vius el record i el perfum d’aquests dies:

l’aroma d’un til·ler florit, sota la pluja

del juliol de Farrera, tan alt, que sembla el maig,

i una olor d’alegria, rebolcant-se pels prats,

i de quietud verda, i d’aigua que fa música.

Veuràs anys estripats, grisosos, fantasmals

com els parracs de boira que fugen al capvespre,

i, al mig, brillant encara, la llum de primavera

del nostre estiu aquí; no te l’apagaran

la por ni la tristesa, i aniràs a dormir

somrient a les ombres. I dormiràs amb mi.

Quan ja siguis molt vella,

de Pere Rovira, dins Contra la mort, ed. Proa 2011

la fotografia és pròpia (Posta de Sol al Matarranya, agost 2011)

Anuncis

Parpelles (un poema de Jacint Sala)

Rosa, pura contradicció,

desig de no ser el somni de ningú,

sota tantes parpelles

Rilke

Imatge

T’has punxat amb la rosa i t’has perdut,

navegant de mil inquietdus,

fins atènyer aquest port on és difícil

la mort.

I t’escrius l’epitafi i et capbusses

en el mar de parpelles d’una rosa,

dins els somnis volubles de ningú.

Dels versos de la tomba, me n’arriba

un laberint de marbre i el desig

d’un vast itinerari interior

que em porta fins aquí, fins a la teva

manera de tornar.

¿Som, en el somni, res, si et requerim?

Jacint Sala, poema Parpelles , dins LA VISITA,

XXXVI Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó de la Vila de Vallirana 2011

la fotografia és pròpia (feta amb mòbil: Una finestra romana, octubre 2011)