Invoque els déus i ningú no m’escolta.
Molt els he ofès tot al llar dels meus dies.
Me’n penedesc. Però com interrompre
el delitós i furiós camí?
¿Com he d’obrar, si m’estime la vida
i envege el cos que lleugerament passa
i sent dolor de no dur-lo al meu llit?
¿Com ho faré sense l’ajut dels déus?
Jo sol no puc, i com el gos que arrenca
el trist cordill que el subjectava salte
i molt voraç em precipite als dies.
¿Qui retindrà per més temps el vaixell
segur al port, si la tempesta és gran?
Arrencarà furiós les amarres
o es desfarà d’un cop contra les pedres.
Vicent Andrés Estellés, dins Les acaballes de Càtul (Obra completa 3)
imatge extreta del bloc simplesmente malibe
obstinacions 