Tres epitafis de l’Estellés

I
t’havies mort de gust moltíssimes vegades
després sempre tornaves a morir-te de gust
ara insensata t’has mort en caure de l’escala

XVII
no recordes la teua mort i és el millor que et pot passar
no et recordes tampoc d’haver viscut
sempre et recordes mort

XX
intentes recordar un vers de salvador espriu
que et faça una distreta companyia
però t’és més difícil que canviar de postura

poemes extrets d’Epitafis, Vicent Andrés Estellés (1962)

La fotografia és pròpia: Cementiri a Glasgow