Clavo els ulls en el roig

Clavo els ulls en el roig
de la sang que m’oblida.

Després la paret blanca
que alça la teva absència,
de fit a fit em torna
el verd lívid de l’odi.

poema inclòs dins el recull Llengua abolida (3i4 edicions, 1989),de Maria Mercè Marçal
imatge extreta del blog tangoteando