Clavo els ulls en el roig


Clavo els ulls en el roig
de la sang que m’oblida.

Després la paret blanca
que alça la teva absència,
de fit a fit em torna
el verd lívid de l’odi.

poema inclòs dins el recull Llengua abolida (3i4 edicions, 1989),de Maria Mercè Marçal
imatge extreta del blog tangoteando
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s