Les tres s’adonen que el vell les mira i xiuxiuegen entre elles. Riuen. A la Mabi, se li ha descordat el botó de nacre del capdamunt de la brusa i la Desirée encara llamineja el gelat de taronja. La Mabi i l’altra han anat a la comuna i el vell estrany, amb barret i bastó, s’ha acostat a la Desirée i li ha fet un petó als llavis, llavis de maduixa gebrada, li ha dit. La Mabi, quan han tret del bar el vell estrany, ha preguntat a la Desirée, i tu, què has sentit quan t’ha besat? No ho sé, ha fet la Desirée, potser una mica de fàstic.
Montserrat Roig: El temps de les cireres (Edicions 62, 1977)
la fotografia és de Ricardo Costa (1000imagens.com)
obstinacions 
La meva vida va canviar el dia que vaig llegir aquest llibre…. tot va començar amb "La veu meliodiosa" i va continuar amb aquest.De vegades, m'agradaria haver nascut uns anys abans només poder haver-la pogut gaudir.
relament la imatge és molt ben triada per al fragment seleccionat. M'ho puc imaginar. Pobra Desirée!