Al capdavall, la mort és el dolor dels altres,
la llàgrima furtiva dels qui, amb fred, entrecreuen
mirades que contenen desesperances gèlides
o ràbia, molta ràbia per l’absència obligada.
La mort és, sobre tot, el dolor dels qui queden,
i el record de les hores amables, de l’esforç
compartit, de les lluites -les lluites que sabem
que no s’acaben mai al final de la lluita.
La mort no és el final de l’amor ni dels somnis
ni un trànsit a camins d’estrelles perdurables.
La mort no és l’avinguda de xiprers que es dibuixen
La mort no és l’avinguda de xiprers que es dibuixen
sota un cel tardoral que desperta tendreses.
Si ara vetllem la nit és per si en ella esclata,
al record dels amics, un incendi de llàgrimes.
obstinacions 
La mort pel que s'ha mort, és el final de tot. Bonic poema
Aquestes paraules, tan plenes de tendresa i d'emotivitat, són un detall preciós que, n'estic convençuda, haurien agradat molt al meu pare…Gràcies Antoni, per recordar-lo i tenir-lo present. Gràcies, per aquest poema.Gemma Masferrer Gallart
Magnífic poema sobre el sempre present tema de la Mort, Antoni. Per cert, que vaig estar a Barcelona tres dies, aprofitant que la diada de Sant Jordi era també temps de vacances. M'hagués agradat trobar-te a la paradeta de RC…Ací tens la crònica que he fet al meu blog:Viatge a BarcelonaSalut!FRANCESC
L’autor ha eliminat aquest comentari.
Gràcies a tu Gemma. De vegades necessitem fer trascendir els sentiments. Vaig dubtar molt de si havia de penjar el poema, però finalment em vaig decidir perquè vaig pensar que ni a ell ni a vosaltres us sabria greu. Una abraçada
Hola Francesc, finalment no vaig poder a BCN el dia 23, tot i que fins a última hora ho tenia previst. Coses familiars, al capdavall, m'ho van impedir. M'hauria fet molta il·lusió saludar-te i poder conèixer-nos personalment. Una altra vegada serà. De moment, seguirem en contacte "virtual".
No es prou el record de'n Pere, en la meva memoria, que el busco allà on el pugui trobar. I em dic, a veure si hi és allà on tot es troba? I veig de sobte aquest poema que li has dedicat. Es ben cert que la mort és sobretot el dolor dels que es queden… Merci per aquest poema tant bonic.