Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d’on tu m’acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.
Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l’ombra de l’ahir
que el congrià i et feu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.
Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l’aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l’urc se’m desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.
poema extret de SAL OBERTA de MARIA MERCÈ MARÇAL, inclòs dins Llengua abolida (1973-1988), EDICIONS 3 i 4, 1989
Fotografia de Nuno Belo, extreta de 1000imagens.com
obstinacions 
Es un poema fantàstic,que he rellegit moltes vegades, i em delecta a cada vers, amb una música que se't escola. T'ho he dit ja algunes vegades: Tens un gust exquisit. 🙂
Sal oberta és un recull magnífic d'una de les grans escriptores de casa nostra!
Sandra, els sonets de MMM són meravellosos i el seu domini de la llengua, extraordinari. Triar un dels seus poemes no és fàcil, encara que encertar-lo pot ser-ho una mica més.
Hola, Ma-Poc. Tot el recull Llengua abolida, que podríem catalogar gairebé d'obra completa és magnífic. He de reconèixer que, en vida, em costà molt llegir la poesia de MMM; no va ser fins al cap dels anys que, rellegint algun recull vaig redescobrir-la.
Preciós sonet…Però tot i que la poesia es pot interpretar de mil maneres, aquest poema no és eròtic, és un poema de maternitat, que MMM escriu quan està embarassada de la seva filla Heura.A.
Certament, A. Però no per aquest motiu és menys eròtic. I em refereixo a l'erotisme en un sentit ampli del terme.