No gaire més enllà
de l’univers estèril
on bastires el cau,
vas establir-hi el regne
on domina l’espasme,
reconvertint en mots
el teu desfici llord.
Ara, et mires les mans
i veus que no tens mans
i mires els teus peus
i veus que no hi ha peus.
I penses que, com Samsa,
véns d’una nit d’insomni
i trobes a faltar
el dolor fulminant
que diuen que comporta
tota metamorfosi.
Però, fet i comptat,
mai no vas transformar-te:
ja vas néixer un helmint
abans de mudar en home.
poema inclòs a L’anhel de l’anèl·lid, poemari inèdit
fotografia pròpia: Cementiri de Cantonigrós (2016)
obstinacions 
Reblogged this on Bloc de l'Antoni Casals i Pascual and commented:
Vaig publicant alguns poemes, o millor dit, algunes primeres versions de poemes del que espero que sigui el meu proper llibre. Se’m fa difícil ara per ara saber quina forma tindrà finalment i, fins i tot, si tot el que vaig penjant acabarà formant part del llibre.