De mi només
us cal saber
que he habitat caus de cuc
en les diverses vides
que he cregut que vivia
mentre anava editant
rengleres de paraules
que sorgien del fred.
Dels molts anhels
que em posseïren,
a penes un record
dels que més m’angoixaven.
Mentre es va fent de nit,
torno al meu cau. I callo.
del poemari inèdit L’anhel de l’anèl·lid
fotografia pròpia: Parets creuades
obstinacions 
Reblogged this on Bloc de l'Antoni Casals i Pascual and commented:
D’alguna manera aquest poema que he penjat a Obstinacions és el que dóna origen al títol del que pretenc que sigui el meu nou llibre. El poemari va prenent forma, però d’una manera una mica més lenta que les altres coses que he acabat publicant. I possiblement seré molt més autocrític del que he estat fins ara. Però per si de cas al final acabo deixant-ho tot en un calaix, aquí us en deixo aquesta mostra primigènia.